En Jac vivia amb la seva mare en una cabana del bosc.
Un
bon dia, la seva mare li va demanar que anés al mercat de la ciutat a
vendre la única vaca que els hi quedava per poder comprar menjar. El nen
es va posar en camí amb la vaca caminant al seu costat. Abans d'arribar
al poble es va trobar un home que portava un sac amb mongetes.
- Són màgiques - li va explicar l'home- Si t'agraden te les donaré a canvi de la vaca.
En Jac va acceptar el tracte i va tornar molt content a casa amb el sac de mongetes màgiques a la mà. Però a la seva mare no li va fer tanta gràcia i disgustada en veure el que havia fet el seu fill, va agafar les mongetes i les va llançar per la finestra. I va començar a plorar.
Quan l'endemà, en Jac es va despertar, va tenir una gran sorpresa en veure que les mongetes havien crescut tan durant la nit que les branques es perdien de vista. Es va començar a enfilar per la planta amunt, amunt.
Fins que va arribar a un país desconegut. Va veure, entre els núvols, un castell enorme on hi vivia un gegant. Va entrar-hi i va veure el gegant malvat, al que li agradava menjar nens, que tenia una gallina que ponia ous d'or cada cop que ell li demanava. Així doncs, el nen va esperar a que el gegant s'adormís i, agafant la gallina, va córrer un altra cop cap a la planta. Quan va arribar a les branques més altes de la mongetera es va despenjar ràpidament. Quan va tocar el terra va córrer cap a la cabana a veure la seva mare.
La mare, en veure el que
havia portat el seu fill es va posar molt contenta perquè així podrien
viure tranquils durant molt de temps. I així va ser, fins que la gallina
es va morir. Aquell dia en Jac va decidir tornar a provar sort pujant
per la mongetera màgica, que encara estava al jardí de casa seva. Quan
va ser a dalt de tot va tornar a entrar al castell del gegant i es va
amagar rere una cortina. Va ser així com va poder observar com l'amo del
castell anava contant monedes d'or que treia d'una bossa de cuir.
De
seguida que el gegant es va adormir, en Jac va agafar la bossa de cuir i
va fugir corrents tot baixant per la mongetera. D'aquesta manera en Jac
i la seva mare van viure feliços durant una llarga temporada, fins que
un dia la bossa de cuir dels diners va quedar completament buida.
Així doncs, en Jac va decidir tornar a pujar al castell del gegant per veure què es trobava aquesta vegada. Va anar escalant la planta fins arribar al cim, on va trobar el gegant guardant en un calaix una caixeta que, cada cop que s'obria deixava caure una moneda d'or. Quan el gegant va sortir de l'habitació el nen va agafar la caixeta prodigiosa i se la va guardar. Des del seu amagatall en Jac va veure com el gegant s'estirava al sofà i com una arpa tocava sola. "Ostres!, Quina meravella!" va pensar el nen. El gegant, mentre escoltava aquella melodia, anava caient poc a poc en un somni profund.
Tot just el va veure així en Jac, va agafar l'arpa i començà a córrer cap a la planta. Però l'arpa estava encantada i, en veure's en mans d'en Jac, començà a cridar:
- Eh! Senyor amo, desperti's, que em roben!
Va ser així com el gegant es va despertar sobresaltat i veient el que succeïa va sortir a perseguir en Jac.
Ressonaven a les esquenes del nen els passos del gegant, quan, un cop agafat de les branques de la mongetera es donava molta pressa per baixar. Però, quan va mirar cap a dalt, va veure com el gegant també estava baixant cap a ell.
No hi havia temps per perdre així que en Jac va cridar la seva mare, que estava a casa preparant el dinar:
- Mare, porta'm la destral de seguida que em persegueix el gegant!
La mare, va anar corrents amb la destral fins als peus de la mongetera i en Jac la va tallar d'un sol cop. La mongetera va caure amb el gegant encara ben amunt i així, es van estimbar, mongetera i gegant, a terra.
Des d'aleshores, en Jac i la seva mare van viure feliços per sempre més amb el que els donava la caixeta màgica que, en obrir-se, deixava caure una moneda d'or.
I conte contat, conte acabat.
Un
bon dia, la seva mare li va demanar que anés al mercat de la ciutat a
vendre la única vaca que els hi quedava per poder comprar menjar. El nen
es va posar en camí amb la vaca caminant al seu costat. Abans d'arribar
al poble es va trobar un home que portava un sac amb mongetes. 
En Jac va acceptar el tracte i va tornar molt content a casa amb el sac de mongetes màgiques a la mà. Però a la seva mare no li va fer tanta gràcia i disgustada en veure el que havia fet el seu fill, va agafar les mongetes i les va llançar per la finestra. I va començar a plorar.
Quan l'endemà, en Jac es va despertar, va tenir una gran sorpresa en veure que les mongetes havien crescut tan durant la nit que les branques es perdien de vista. Es va començar a enfilar per la planta amunt, amunt.
Fins que va arribar a un país desconegut. Va veure, entre els núvols, un castell enorme on hi vivia un gegant. Va entrar-hi i va veure el gegant malvat, al que li agradava menjar nens, que tenia una gallina que ponia ous d'or cada cop que ell li demanava. Així doncs, el nen va esperar a que el gegant s'adormís i, agafant la gallina, va córrer un altra cop cap a la planta. Quan va arribar a les branques més altes de la mongetera es va despenjar ràpidament. Quan va tocar el terra va córrer cap a la cabana a veure la seva mare.
De
seguida que el gegant es va adormir, en Jac va agafar la bossa de cuir i
va fugir corrents tot baixant per la mongetera. D'aquesta manera en Jac
i la seva mare van viure feliços durant una llarga temporada, fins que
un dia la bossa de cuir dels diners va quedar completament buida. Així doncs, en Jac va decidir tornar a pujar al castell del gegant per veure què es trobava aquesta vegada. Va anar escalant la planta fins arribar al cim, on va trobar el gegant guardant en un calaix una caixeta que, cada cop que s'obria deixava caure una moneda d'or. Quan el gegant va sortir de l'habitació el nen va agafar la caixeta prodigiosa i se la va guardar. Des del seu amagatall en Jac va veure com el gegant s'estirava al sofà i com una arpa tocava sola. "Ostres!, Quina meravella!" va pensar el nen. El gegant, mentre escoltava aquella melodia, anava caient poc a poc en un somni profund.
Tot just el va veure així en Jac, va agafar l'arpa i començà a córrer cap a la planta. Però l'arpa estava encantada i, en veure's en mans d'en Jac, començà a cridar:
- Eh! Senyor amo, desperti's, que em roben!
Va ser així com el gegant es va despertar sobresaltat i veient el que succeïa va sortir a perseguir en Jac.
Ressonaven a les esquenes del nen els passos del gegant, quan, un cop agafat de les branques de la mongetera es donava molta pressa per baixar. Però, quan va mirar cap a dalt, va veure com el gegant també estava baixant cap a ell.
No hi havia temps per perdre així que en Jac va cridar la seva mare, que estava a casa preparant el dinar:
- Mare, porta'm la destral de seguida que em persegueix el gegant!
La mare, va anar corrents amb la destral fins als peus de la mongetera i en Jac la va tallar d'un sol cop. La mongetera va caure amb el gegant encara ben amunt i així, es van estimbar, mongetera i gegant, a terra.
Des d'aleshores, en Jac i la seva mare van viure feliços per sempre més amb el que els donava la caixeta màgica que, en obrir-se, deixava caure una moneda d'or.
I conte contat, conte acabat.
Conte popular anglès recollit per Joseph Jacobs.
Mireu!!! A quart sí que tenim de mongeteres màgiques...fixeu-vos bé...
Dintre de ben poquet podrem fer com el Jac...
i ara cap a casa...a cuidar-les ells...
i ara cap a casa...a cuidar-les ells...
No hay comentarios:
Publicar un comentario